10 anys desprès del 15M, seguim indignades!
El 15M va suposar a la PAH la seva expansió territorial de manera exponencial. Allí on hi havia assemblees de StopDesahucios, al cap dels anys es van transformar en PAH, contribuint a una maduració del col·lectiu a escala estatal. El que al principi sonava com un crit en el desert, la veu organitzada de les persones afectades va aconseguir elevar-lo a clam popular.
En un moment on la PAH ens estàvem afermant com a moviment pel dret a l’habitatge, amb uns objectius molt clars, el 15M va ajudar a sistematitzar les pràctiques que s’estaven fent i a catalitzar-les. «Gent sense casa i cases sense gent, no s’entén» expressa la incongruència que existia i continua existint enfront dels desnonaments, davant aquest drama silenciat, resultat de la falta de polítiques valentes en temes d’habitatge. La campanya de StopDesahucios va poder agafar força gràcies a les assemblees d’habitatge dels barris i ciutats, on la gent s’organitzava per a anar a parar els desnonaments de famílies vulnerables, utilitzant les nostres pràctiques de funcionament.
Les places i les diferents comissions, plenes de frescor i ganes de canalitzar la indignació en propostes clares i objectius concrets, també van ajudar a innovar en accions directes per a expressar alt i clar que «no som mercaderia en mans de polítics i banquers».
La PAH aconseguim un altaveu en el 15M, amb el qual elevar les nostres demandes i visibilitzar pràctiques concretes. Així, les ocupacions a entitats financeres per a exigir solucions a casos individuals van tenir molta acceptació. Aconseguim canviar l’imaginari social i destapar la realitat vinculada al genocidi financer que ens estava robant les nostres llars.
Actualment, seguim amb la mateixa indignació, sense pa per a la quantitat de xoriços que ens envolten. El mateix sistema que va provocar l’alçament fa 10 anys, se’ns continuen pixant damunt i dient que plou.
Avui podem dir que el moviment pel dret a l’habitatge és dels més forts de l’última dècada. El que ha connectat més directament amb el sentir social majoritari de la ciutadania. No es pot parlar d’un canvi d’època –ni n’hi haurà– si no es garanteix el dret a l’habitatge a Espanya.
Enfront d’aquells que menyspreen, censuren i fan tripijocs amb la voluntat d’un poble, no ens queda una altra alternativa que fer una crida a l’acció i a la desobediència civil no violenta. Si el sistema pretén bloquejar-nos, bloquegem nosaltres al sistema. Continuarem parant desnonaments i posarem a banquers i governants en el seu lloc.
“Quan els de baix es mouen, els de dalt es trontollen”. Per això, la PAH continuem creixent , construint estructura popular i teixint llaços amb entitats socials i veïnals, que indignades com nosaltres, continuen sorgint per a organitzar-se en la defensa del que és just. Barri a barri, ciutat a ciutat, continuarem creant horitzons d’esperança per a aconseguir el que pretenen robar-nos: el nostre dret a futur i a una vida digna.
No és necessari mirar pel retrovisor per a conèixer els motius que fa deu anys van iniciar la revolta, N’hi ha prou amb mirar al nostre voltant, no al que pretenen vendre’ns des del sector neoliberal en alça, al que veiem des de les nostres finestres, fent-nos una passejada per la nostra ciutat o parlant amb les nostres veïnes.
Caminem juntes cap a un nou paradigma més horitzontal, on la nostra veu sigui la protagonista. Sense por, amb el cap alt, defensant el just i convençudes que per molt que vulguin convèncer-nos en cas contrari, construir una societat millor, no és una utopia.
Sí que es pot!
