El novembre passat informàvem que s’havia aturat, per via judicial, el desnonament de Montse de Deltebre, amb la suspensió del procediment d’execució forçosa i en particular del llançament, fins el 15 de maig de 2015.
Montse, una dona de 72 anys resident a Deltebre i amb una neta acollida al seu càrrec, era avaladora d’una altra hipoteca. Degut a l’execució d’esta hipoteca, ella ha perdut el seu habitatge habitual. Bankia li va subhastar la seua casa per tal d’eixugar el deute i, posteriorment, va executar l’ordre de llançament.
Esta família es va poder acollir a la Llei 1/2013 de 14 de maig, art. 1, que preveu la suspensió immediata i per un termini de dos anys dels desnonaments de les famílies que es troben en una situació d’especial risc d’exclusió. Esta mesura, amb caràcter excepcional i temporal, afecta a qualsevol procés judicial d’execució hipotecària o venda extrajudicial pel qual s’adjudique al creditor l’habitatge habitual de persones pertanyents a determinats col·lectius. En estos casos, la Llei, sense alterar el procediment d’execució hipotecària, impedeix que es procedisca al llançament que culminaria amb el desallotjament de les persones. Fins el 15 de maig de 2015 la família no haurà de pagar res però, a partir d’este dia, les podran desnonar sense previ avís si abans no s’arriba a un acord amb Bankia.
Al subhastar-li la casa, l’Ajuntament de Deltebre ho entén com una compravenda i li reclamen 2130,48€ de plusvàlua, com si l’hagués venut. Com a plusvàlua entenem l’impost de l’increment del valor dels terrenys urbans. Creiem que en este tipus de casos no se li hauria de dir plusvàlua, sinó menysvàlua. Recordem que les persones afectades han perdut la seua casa i, evidentment, no obtenen cap benefici. Aquí els únics que n’obtenen són els bancs i les administracions.
Des de la PAH denunciem la poca col·laboració i sensibilitat de l’Ajuntament de Deltebre davant la situació de vulnerabilitat en que es troba Montse i la seua família, i exigim solucions reals i imminents. Quan parlem d’una vulneració de drets fonamentals, totes les administracions tenen competències per intervenir. Els ajuntaments són la primera administració a la que acudeix una persona que es veu en una situació de vulneració d’un dret. En una situació d’emergència habitacional com la que moltes famílies viuen, és necessari que els ajuntaments tinguen voluntat política d’encarar el problema de cara i aplicar solucions.
Com a societat, no podem permetre’ns el ritme d’execucions hipotecàries i desnonaments que s’està donant ni esta vulneració sistemàtica de drets humans. Per això, des de la PAH sempre interpel·lem a totes les administracions per fer front a este problema d’habitatge a la qual a dia d’avui està donant resposta la ciutadania. Els ajuntaments i les administracions poden fer molt més del que estan fent fins ara i haurien de ser conscients que, cobrant estes plusvàlues, porten a les famílies a la ruïna total i a verdaderes situacions d’exclusió social.
Des de la PAH continuem denunciant el problema que estan patint milers de famílies i fent pressió per a que s’ofereixin solucions. Exigim una dació o condonació per a cada cas així com el compromís d’establir les vies per a que es resolguin futurs casos. Si no aconseguim solucions, seguiran les mobilitzacions.
PAH Terres de l’Ebre
